Coincidint amb Tots Sants arriba la castanyada, una festa molt catalana on els xiquets menjen castanyes i preparen panellets, i els més grans es menjen els panellets, les castanyes i algo més... Peró des de fa uns anys la castanyada comparteix protagonisme amb el Halloween, una festa originaria d'Irlanda, i portada pels treballadors immigrants irlandesos cap als Estats Units, que a vegades s'apodera de la cultura dels nostres xiquets i del nostre futur. Aquesta festa de Halloween esta be per als que es disfrassen , però jo encara tinc el record de la castanyada, fent els panellets entre tots els de classe i menjant-mos els pinyons , la qual cosa provocava que els panellets només tinguessen 3 o 4 pinyons damunt , jejeje , quins records!
Així que avui anirem de castanyada, i potser acabarem de halloween.. quin remei!
Demà..... les fotos... !
18 comentarios:
Quan teníem 15 o 16 anys, a les botigues de la Galera no s'hi trobaven castanyes. Així que la colla d’amics la vàrem celebrar amb cacaus. Recordo que la férem a casa meva, al Carasol, ja que llavors estava deshabitada perquè vivíem a la granja.
També fórem pioners amb el “botellón”. Dissabtes per la nit que no sabíem que fer, compràvem dues o tres botelles de vi gasificat o xampany semi-sec i ens les bevíem pel poble jugant i cantant. I a sobre, naturals, res de fresques!
A la meua época ja hi havien castanyes,i les menjavem al pati de l'escola, on ara està la pista coberta.. molts bons records!!
Ai xiquets quins nostàlgics estem fets! De totes maneres, jo continuo fent panellets, torrant castanyes i celebrant la castanyada, si el temps acompanya,( perquè ara feia uns anys que no feia fred al novembre),com déu mana: caseta, foc....
I això no és nostàlgia, també?
si que es vellet este sapo roig! que diu que a la galera no hi havien castanyes.
Dona, no em faltes. Tinc 51 anys (només cal mirar el meu perfil al Blogger) Tu creus que a les botigues sempre s'ha pogut trobar tot allò que hi ha avui en dia?
Pensa que en aquell temps (Franco encara vivia) Hi havia al poble 3 botigues: la de Pontil, la de la Curra i la de Moquilla. Tu les recordes?
nomes la de puntil!
La dela curra vol di la tia Carmeta..suposo!
De la de puntil tinc el record de les sardines dins el calaixó rodó, totes ben colocades.. mos fem velles sapeta..jejejejeee
Claro què és nostàlgia! Ja ho he dit: què nostàlgics estem ( jo m'incloc també). Per cert a la foto no aparentes els 51 que dius que tens, ja,ja!
ho vaig pensar despues que era la de ma tia. No em movia d´alli. Trobo que haurem de fer un sopa dedicat a la nostalgia i als records de la juventud.
aco mauras d´explicar com ficar una foto. I que quede tan jove com lo sapo roig jaja!
Si vols veure'm la cara ho hauràs de fer a la revista digital Vinaròs News. així, de pas, aprofito per fer-ne publicitat i Emili Fonollosa, el seu director, n'està content.
El dibuix, evidentment és una índia. Aquesta mena de dibuixos m'agraden, per això també en tinc 1 a cada blog.
I si la de la Curra és la de la tia Carmeta. I de més menut encara me'n recordo de tres més la de sa mare dels Gasulles, allí on viu l'Araceli filla, la de la iaia de la Lourdes Cortiella (crec que a una de les filles li diuen Vanessa, no n'estic segur) a una casa que hi ha entre el pont i la torra i l'estanc (dels pares de la Lolita) on també s'hi venia menjar, al carrer major, davant d'on comença el carrer Tarragona
La del tio Verge, ara m'ha sortit!
(la dels iaios de la Lourdes) El tio Verge també treballava a l'oficina de la cooperativa, a la plaça de darrera la torra. Segurament era l'únic administratiu que hi havia llavors al poble.
jo de tot aixo no men recordo, pero de totes maneres es interessant! Per cert tu qui ets?
HAURÉ DE POSAR UN ALTRE ESCRIT QUE CASI NO QUEDA PÀGINA..JEJEJEJEEE
PER A POSAR FOTO HAURIES DE CREAR UN GLOG, O REGISTRARTE..FEM UN SOPAR NOSTALGIC I FEM EL BLOG..QUE TROBES?
JEJEEEE
Lo Sapo Roig!
una mica mes d´informacio no aniria mal! I no val a dir-me que ets de la galera.
Busca'm:
http://news.vinaros.net/v10/
Publicar un comentario