Les oliveres són el símbol més antic de la història de la humanitat. Arbre de la pau, s’ha esforçat en deturar damunt la terra la fúria de la natura i de l'home.L’olivera, tan pròpia de la Mediterrània, es present en els vells mites, en les rondalles, en les antigues històries dels pobles que voregen l’antic mar llatí.
L’olivera, arbre amic, recés de serenitat i saviesa, és l’arbre proper. És per aquesta proximitat, compartida i recíproca, que l’home ha entès en l’olivera un símbol on atansar-se i trobar.
Al cor del Montsià, la comarca més meridional de Catalunya, trobem un paisatge agrari marcadament mediterrani, desconegut encara.
Un paisatge de secà, una mar d’oliveres , garrofers i pedra seca, heretat dels nostres avantpassats.
1 comentario:
Tens molta raó Aco. Quanta gent planten arbres als seus que no són autòctons d'aquí. Tenim l'olivera que és ven mediterrània i de casa nostra que pot lluïr d'alló més. El màxim exponent són les oliveres milenàries, fantàstiques.
Publicar un comentario